APOL·LO

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), també se’l coneix amb el nom de Febus per ser nét de la titànide Febe. Un altre amb que també s'el coneix es "El Deli", anomenat així per haver nascut a la illa de Delos.

 

ETIMOLOGÍA 

Va ser anomenat «Apollon» o «Apellon» pels grecs, «Apollo» pels romans i «Apulu» o «Aplu» pels etruscos .

L'origen del nom d'Apol·lo és incert.

Plató relaciona el nom en el seu Cràtil amb:

• ἀπόλυσις, 'redimir'.

• ἀπόλουσις, 'purificació'.

• ἁπλοῦν, 'simple'.

• fa referència a la forma tesalia del nom, Ἄπλουν.

• finalment amb Ἀει- βάλλων, 'el qual sempre dispara'. 

Hesiqui d'Alexandria relaciona el nom amb:

• el dòric απελλα (apella), que significa 'assemblea', de manera que Apol·lo seria el déu de la vida política.

•  σηκος, 'ramat', en aquest cas Apol·lo seria el déu de els ramats i rajades.

 

Per Plotí, el seu nom significa la negació de la pluralitat: "no molts", i ha afegit que per als pitagòrics significava l'un. 

Bernal presenta la hipòtesi que deriva d'Horus, déu de el cel egipci, a través d'adaptacions fonètiques intermedis en Fenícia. Heròdot deia que Apol·lo i Horus eren el mateix déu.

També és possible que apellai derivi d'una forma antiga d'Apol·lo que pugui ser equiparada amb Apaliunas, un déu anatoli, el qual el seu nom significa 'pare lleó' o 'pare llum'. Amb aquesta última traducció és amb la que ens quedaríem.  

Els grecs van associar més tard el nom d'Apol·lo amb el verb απολλυμι (apollymi), 'destruir', ja que a vegades era vist com un déu que podia portar la malaltia i la plaga mortal.

 

A més, s'ha sugerit que Apol·lo procedeix de la divinitat hurrita i hitita Aplu, que era àmpliament invocada durant els anys de plaga. Aplu procedeix de l'acadi Aplu Enlil, que significa 'el fill d'Enlil', un títol que s'aplicava a el déu Nergal, que estava relacionat amb el déu babilònic del sol.