CULTE CELTA

 

Apol·lo va ser adorat en tot l'Imperi romà. En els territoris tradicionalment celtes era considerat habitualment un déu solar i de la curació. Sovint era equiparat amb déus celtes de característiques similars.

​

EPÍTETS I TÍTOLS

• Apol·lo Atepomarus ( 'gran genet' o 'amo d'un gran cavall'). Sota aquest nom Apol·lo va ser adorat a Mauvrieres (Indre). En el món celta els cavalls estaven estretament relacionats amb el sol.

• Apol·lo Belenus ( 'brillant'). Aquest epítet es va donar a Apol·lo en zones de Gàl·lia, nord d'Itàlia i Nòric (actual Àustria). Apol·lo Belenus era un déu solar i de la curació.

• Apol·lo Cunomaglus ( 'senyor dels gossos de caça'). Títol donat a Apol·lo en un altar de Wiltshire. Apol·lo Cunomaglus va poder haver estat un déu de la curació. El mateix Cunomaglus va poder haver estat originalment un déu de la sanació independent.

• Apol·lo Grannus, que originalment va ser un déu primaveral de la curació, més tard equiparat amb Apol·lo.

• Apol·lo Maponus. Conegut gràcies a inscripcions trobades a Anglaterra, aquest déu pot ser una fusió local d'Apol·lo i Maponus.

• Apol·lo Moritasgus ( 'masses d'aigua marina'). Epítet donat a Apol·lo a Alèsia, on va ser adorat com déu de la curació i, possiblement, dels metges.

• Apol·lo Vindonnus ( 'llum clara'). Va tenir un temple a Essarois, prop de Châtillon-sur-Seine (Borgonya). Va ser un déu de la curació, especialment dels ulls.

• Apol·lo Virotutis (potser 'benefactor de la humanitat'). Va ser adorat, entre altres llocs, a Fins d'Annecy (Alta Savoia) i a Jublains (Maine i Loira) .