HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES MUSES

 

Al principi, les muses no eren només les nou que coneixem actualment. A la Antiga Grècia, hi havien diferents sèquits de muses depenent del lloc. 

Existien dos grups principals de muses: Les de Tràcia, i les del Helicó. 

Les primeres, son freqüentment anomenades, a la poesía, “Les Pièrides”. Guarden gran relació amb el mite d’Orfeu i el culte a Dionís, que tenien gran importància a Tràcia. 

Les del Helicó sabem, per Pausànies, que originalment s'adorava a tres Muses: Meletea ( 'meditació'), Mnemea ('memòria') i Aedea o Aoide ( 'cant', 'veu'). son col·locades sota la dependència directa d’Apol·lo. Ell dirigeix el grup al voltant de la font del Hipocrene.

​

Encara que també existeixen altres grups de Muses en altres països. Per exemple, les Càrites, que es reconeixia a tres en Sició, on una d'elles portava el nom de Polímatia, i en Delfos, on els seus noms eren idèntics als de les tres cordes de la lira, és a dir, Nete, Mese i Hípate, o Cefiso, Apolonis i Boristenis, que eren els noms que les caracteritzaven com a filles d'Apol·lo.

A Lesbos hi havia un altre culte dedicat a les set Muses. Algunes fonts, en les que una altra vegada són considerades filles de Píero, esmenten set muses: Neilo, Tritone, Asopo, Heptapora, Achelois, Tipoplo i Rhodia, i finalment altres esmenten vuit, que també es diu que era el nombre reconegut a Atenes.

 

Des de la época clàssica s’imposa la xifra de nou i se les anomena com les coneixem avui dia. També, a cada una se li va asignar una funció determinada.

Els altres grups de muses van deixar d'anomenar-se com a tal i van ser divinitats diferents. 

Les Càrites, van passar a ser les que coneixem avui dia, les tres Gràcies en llatí. Les quals, a vegades, acompanyaven a les 9 Muses als concerts de l’Olimp. 

Les Pièrides van passar a ser nou joves donzelles que es creien dotades amb un excepcional talent per a la música, el cant i la poesia. Van reptar els Muses i van perdre.