ATRIBUCIONS
Apol·lo era una divinitat de la segona generació olímpica, déu de la llum i de la bellesa. 

Com a patró de Delfos (Apol·lo Piti) era un déu oracular, la deïtat profètica de l'Oracle de Delfos. La medicina i la curació estaven associades amb ell. Es deia que emetia oracles des dels seus santuaris i ensenyava l’art de l'endevinació als mortals.També era vist com un déu que podia portar la malaltia i la plaga mortal, a més de tenir el poder de curar-la. Entre els seus càrrecs custodis Apol·lo era el patró defensor dels ramats. Com a cap de les Muses (Apol·lo Musageta) i director del seu cor actuava com déu patró de les arts, principalment a la poesia i a la música.
Va inventar la cítara, tocava la lira i la seva música tranquil·litzava a les feres.
Els himnes cantats en el seu honor rebien el nom de peans. 

En l'època hel·lenística, especialment durant el segle III a. C., va passar com Apollo Helios a ser identificat pels grecs amb Helios, déu del sol, i de forma semblant la seva germana es va equiparar amb Selene, deessa de la lluna.

 

ANIMALS ATRIBUÏTS
Certs animals eren prncipalment consagrats a Apol·lo: el llop, que a vegades era ofert en sacrifici. La imatge del llop també s’associa al déu apareguent a les monedes.
El cabirol o la cérvola, que també se li atribueix a la seva germana Artemis. 
Entre les aus: el cigne, el milà, el buitre, el gall i el corb.
Entre els animals marins destaca el dofí. El nom d’aquest anmal, ens recorda al de Delfos, on s’ubicava el principal santuari d’Apol·lo. 

​

PLANTA APOL·LINEA
El llorer era la planta que s'atribuïa, per excel·lència, a Apol·lo (pel mite d’Apol·lo i Dafne). Als seus tràngols profètics, la Pitia mastegava una fulla de llorer.  

 

​