ART PALEOCRISTIÀ

 

La creació d’objectes, escultures i pintures amb iconografia cristiana es va originar a les catacumbes on als seus llargs corredors s’obrien cambres funeràries, amb obres, on es guardaven els sarcòfags. En aquest art funerari s’hi estableixen els arquetips d’una iconografia cristiana representada segons els convencionalismes del món clàssic. 

 

Originalment, l’art paleocristià es va proveir d’imatges que poguessin passar inadvertides sense deixar de ser cristianes. Per exemple els temes que presenten Crist com a Bon Pastor que mena el seu ramat (fidels), aquesta imatge està inspirada en la representació d’Apol·lo  i en la figura grega del Moscòfor.

Un altre exemple és quan representen a Crist com a Déu-Sol transportat triomfalment pel carro solar, com sol aparèixer Apol·lo. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Al món occidental, a Crist se l'associa amb Apol·lo a la hora de representar-lo, ja que podria passar desapercebut. Al no conèixer l’aparença de Jesús (no hi ha cap referència als evangelis) se’l representa com un home jove sense barba. 

Al món oriental se li dóna un aspecte més de filòsof amb melena i barba. Més tard, aquest últim model és el que es mantindrà.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

EDAT MITJANA

​

Apol·lo va ser identificat amb un gran nombre de divinitats en les seves diferents llocs de culte, i va sobreviure secretament al llarg de l'expansió del cristianisme: en l'Edat Mitjana, Apol·lo va ser identificat pels cristians amb el Dimoni, associat amb el poder profà, com és sabut, el culte a altres déus en l'època cristiana estava prohibit i era sinònim de complir una condemna a la foguera.