COM ES VAN CONÈIXER LES MUSES I APOL·LO?

​

Apol·lo, mentre passejava pel Parnàs improvisant amb la lira i recitant alguns versos, va veure un sèquit de nimfes, a les quals s’hi va apropar i es va presentar. 

Elles li van dir a Apol·lo que també eren filles de Zeus, a partir d’aquelles presentacions van començar a parlar.

Apol·lo, sorprès per la gran quantitat de coses que tenia en comú amb elles, i que cada una de les nimfes estava especialitzada en una de les arts que ell recollia, els va proposar formar una companyia indisoluble consagrada exclusivament a celebrar totes les qualitats artístiques existents. 

El déu va atribuir a cada una d’elles l’art amb la qual estigués especialitzada i destaqués de la resta. 

Com les nimfes eren 9 i totes elles s’apreciaven unes a les altres, Apol·lo, les va bautitzar amb el nom de MUSES que significa recordança fent referència a la mare de totes elles. 

​

PRESENTACIÓ DEL SÈQUIT ALS DÉUS DE L'OLIMP

​

Apol·lo va tenir la idea de presentar el seu nou sèquit a la resta de déus. 

Pegàs va ser el que va transportar les 9 germanes a l’Olimp.

Els déus van acceptar l'espectacle que se’ls va oferir i van ser els primers en presenciar el que més tard seria la companyia més important en l'aspecte artístic. 

 

L’espectacle va començar amb el déu Apol·lo tocant uns acords amb la lira, els quals van conquistar a les divinitats, seguidament va arribar el torn de les Muses, que es van lluir amb les especialitats que els hi va imposar Apol·lo.

 

Un fragment de la obra de Demoustier a Lettres à Emilie sur la mythologie, ens explica i ens descriu com va ser l’actuació de cada Musa; podem observar quines eren les seves especialitats i consagracions. 

​

TEXT EN CASTELLÀ: 

​

Calíope abrió la asamblea

con un discurso elocuente, genial. 

Melpómene, en su oración emplea

el triste acento del dolor moral

del que ha ignorado de la paz la calma

sin conocer las gracias del amor… 

Y sabe con su acento de dolor 

hacer sentir e impresionar el alma.

Talía, con su aire malicioso,

habla con agudeza e intención, 

satirizando con un fin gracioso

que hace reír y sirve de lección.

Polimnia, en su oración notaria

habla con elegancia y precisión,

dando pruebas de arte y memoria. 

Clío se eleva a la inmortal región 

y consagra a los héroes en su libro…

Urania, con talento de profeta,

nos muestra el mundo como un cuerpo vivo,

cada órgano del cual es un planeta.

Y Erato, que idolatra la natura, 

canta amorosamente su impresión 

con devoción y sin igual ternura.

Euterpe, el gran talento musical, 

llevó el compás de su gentil romanza.

Y Terpsícore fue el punto final

marcando el ritmo de una hermosa danza.

 

Lettres à Emilie sur la mythologie 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Els déus van quedar sorpresos amb l’actuació del sèquit i van decidir no celebrar cap altra festa sense la presència d’Apol·lo i les Muses.