CULTE ROMÀ

​

Els romans van adoptar el culte a Apol·lo dels grecs amb prou posteritat, absorbint de manera tardana la influència cultural de les colònies hel·lèniques, que estaven situades a sud de la península itàlica (la magna Grècia), construint-se el primer temple d'Apol·lo a Roma a el segle V a. C., quan el culte hel·lènic portava ja centenars d'anys. Com a déu genuïnament grec, Apol·lo no tenia equivalent directe en la mitologia romana, tot i que els poetes posteriors van al·ludir freqüentment a ell com Febus.

 

En l'època d'August, que es considerava a si mateix sota l'especial protecció d'Apol·lo, el seu culte es va desenvolupar i es va convertir en un dels principals déus de Roma. Després de la batalla d'Actium, que es va lliurar prop d'un santuari d'Apol·lo, August va ampliar el seu antic temple, va dedicar una porció del botí a ell i va instituir jocs quinquennals en el seu honor. També va manar erigir un nou temple dedicat a Apol·lo en el Turó del Palatí. Els sacrificis i oracions en el Palatí dedicats a Apol·lo i Diana constituïen la culminació dels jocs seculars, celebrats al s XVII a. C. per commemorar l'inici d'una nova era.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

OBRAS ROMANAS D'APOL·LO

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​