.jpg){kind=small}
.jpg){kind=small}
EDAT CONTEMPORÀNIA
L’ ELEMENT APOL·LINI I EL DIONISÍAC A L’ART:
Apol·lo és representat com a déu de la llum. En l'art, Apol·lo representava
la bellesa serena del món, el resguard de pau on l'individu troba un espai alliberador del caòtic univers i dels problemes existencials.
L’element apol·lini intenta transmetre tranquil·litat, bellesa apaivagada, la racionalitat de l'ordre matemàtic que compón el món. Nietzsche ho va associar amb la idea del somni que més tard podem observar en pintors com El Bosco o els surrealistes. Alhora, Apol·lo ha de representar la recerca del coneixement, però també l'engany de les aparences, és a dir, l’engany de la bellesa.
En contraposició a això, sorgeix el caos, al dionisíac no ho diríem la lletjor, si no la bellesa terrible. Aquesta bellesa que representés Frida Kahlo en els seus quadres. L’embriaguesa del déu del vi representa perfectament l'embriaguesa vital de la existència.
El Déu del cristià ha estat representat de múltiples maneres en l'art, però sense dubte la més apol·línia d'elles és la de la serenitat mística de les catedrals gòtiques. La representació del Déu de la llum com ho va ser Apol·lo, de la bondat divina d'aquell temor per la redempció humana. Igualment, la Verge es representa com la dona pura, serena i lluminosa de l'apol·lini, idea que alhora amaga la negació de l'impuls vital dionisíac, és a dir, de la concepció carnal de Déu a la terra.
ACTUALITAT
El nom Apol·lo continua vigent, apareixent sovint en l'art, la ciència i la literatura contemporanea, on el seu nom o imatge és representat en noms de persones, empreses, negocis, nombrosos i diversos rubros artístics i literaris, projectes científics, com la Nasa (projecte Apol·lo); teatres i cinemes amb el seu nom abunden, especialment a Espanya, com l'Apolo de Madrid, Múrcia, Barcelona ... Parcs i places (Apol·lo de Vratislava, parc Apol·lo de Cartagena ...).
En l'art apareix representant la bellesa i les belles arts. Percy Bysshe Shelley va compondre un Himne d'Apol·lo (1820), i el seu instrucció de les Muses va ser el tema d'Apol·lo Musageta (1927-1928) de Stravinsky.
El seu culte es conserva amb el ressorgiment de l'hel·lenisme, un moviment religiós que evoca les pràctiques religioses i tradicions de l'Antiga Grècia.
