PART PRÀCTICA:

Com a part pràctica pel meu treball, vaig decidir fer unes il·lustracions d’Apol·lo i les 9 Muses.

Aquestes il·lustracions vaig decidir fer-les digitalment, concretament amb el programa Procreate. El suport que vaig utilitzar va ser un iPad Pro de la marca Apple.

Vaig decidir fer-les digitalment ja que volia donar-li un aspecte modern, i així després poder utilitzar les il·lustracions fetes per altres coses (com per exemple les infografies).

Un altre aspecte que cal esmentar de perquè les vaig fer digitalment, és perquè volia poder presentar les il·lustracions de les deïtats per separat i també juntes. És a dir, que cada personatge quedés bé si es veia independentment, però que també els pogués presentar en format de sèquit i que interactuessin uns amb els altres.

Aquestes il·lustracions tenien com a objectiu plasmar tot el que havia après sobre aquests personatges i fer-los al meu estil i com jo, després d’haver investigat i haver vist moltes obres sobre ells, els representaria. Entre altres coses, sabrem quina era la manera de representar-los gràcies a diferentes obres de tots els estils i períodes.

IL·LUSTRACIÓ D’APOL·LO

L’aspecte que té Apol·lo a la obra, és d’una serenitat notable, ja que és trova assegut amb la cítara a la seva mà esquerra, sent un Apol·lo del tipus citarede. Però està amb el braç aixecat. Amb aquest fet, mostra una actitud d’autoritat inequívoca, ja que hem de recordar que ell era el líder del sèquit. Aquest últim aspecte està inspirat en la obra d’August de Prima Porta. També cal esmentar el fet de que vagi descalç, ja que és una característica recurrent al llarg de la història com a senyal de divinitat.

L’aparença física d’Apol·lo és la d’un noi d’uns 20 anys, ros, amb els cabells llargs i ondulats, amb uns ulls clars i brillants i d’un cert atractiu. Aquesta descripció és molt utilitzada pels artistes al llarg de la història a l’hora de representar a aquesta deïtat artística.

Cal esmentar el fet de que porti les fulles de llorer al cap, fent referència al mite d’Apol·lo i Dafne ja que hem de recordar que va consagrar aquest arbre onorant els seus cabells per sempre.

La roba que porta el déu es una tela vermella que la porta lligada a la cintura. Aquesta indumentaria tan simple es dona al fet de que, normalment, no es dona importància a la roba que porta aquesta divinitat, sent molt recurrent representar-lo nu.

Jo, no el volia representar nu, però tampoc volia fer unes teles riques en detalls ja que li treurien protagonisme als altres aspectes més importants, com ara el cap i la cítara.

Encara que cal esmentar que el color vermell de la tela, fa que la teva atenció se'n vagi allà al primer moment, però al tenir la mà esquerra sobre la cuixa, la teva atenció va fent un recorregut per tot el braç fins a la cítara, on continua fins al cap i finalment acaba al braç dret que està aixecat on acaba aquest personatge i es trobarà la resta del sèquit.

IL·LUSTRACIONS DE LES MUSES

Cada musa vaig voler-la posar amb un o uns atributs amb els quals fos fàcil identificar-la.

A vegades, l’atribut es repetia a una altre musa així que vaig decidir apropiar l’atribut a la musa que més sortís amb ell a altres obres històriques. Per exemple, a Clío també se la pot representar amb una corona de llorer, igual que a Cal·líope, però després d’haver investigat, he vist que Cal·líope la sol dur més que Clío.

Moltes de les muses tenien una corona o diadema apropiada. Per exemple, Urània portava una diadema d’estrelles. Però no vaig posar les estrelles de forma figurativa a la diadema, ja que creia que podia quedar malament i vaig decidir posar uns punts de llum fent referència les estrelles. Per donar més enfasi a aquest atribut vaig fer-li una arracada amb forma d'estrella, ja que podia passar més desapercebuda.

A Èrato ,que duia una corona de roses, vaig decidir fer-li un pentinat on poder afegir unes roses i no haver de posar-li una corona.

Moltes d’elles, no portaven una corona en concret en cap descripció, així que vaig decidir posar-lis una tiara. Menys a Terpsícore, que volia fer referència al mite de les sirenes, on les muses van arrancar-lis les plomes i es van coronar amb elles.

Com eren moltes muses, vaig inspirarme amb obres que ja estaven fetes i agafant les parts que més m’agardaven de cadascuna d’elles. Per exemple, si trobava una pose que m’agradava d’una obra i després d’una altra veia que m'agradava la indumentària que portava, feia una barreja i les adaptava al meu estil i com jo ho faria.

IL·LUSTRACIÓ DEL SÈQUIT

Aquesta obra, on estan representades totes les Muses i Apol·lo, té una composició lineal, on podem veure als personatges repartits en diferents termes.

En primer terme tenim a Èrato, Terpsícore, Euterpe i Urània. Èrato i Euterpe estan tocant els seus respectius instruments mentre Terpsícore balla.

En segon terme tenim a Talía i Apol·lo.

Finalment en tercer terme trobem a Cal·líope, Melpòmene, Clío i Polímnia.

Podem veure com tota la il·lustració gira al voltant de Terpsícore, que està ballant al so de la música que toca Euterpe i Érato, però podem veure com també rep importància Apol·lo amb el gest que fa amb el braç dret, donant-li una actitud de que esta presidint el concert.

El fons que volia fer a la obra, al principi volia que fos el Parnàs, però al fer-ho em vaig adonar que un fons molt treballat li treia protagonisme.

Apol·lo, com era déu de l’ideal de bellesa masculina, havia de tenir una anatomia quasi perfecte, així que vaig fer un estudi anatòmic per corregir les errades que havia comès respecte a proporció i anatomía.

D’altra vanda, amb les Muses no vaig ser tan perfeccionista en aquest aspecte, ja que alguna desproporció podria afavorir la obra. Com per exemple el cas de la il·lustració de Melpomene.

Al principi vaig fer-li un estudi anatòmic, igual que vaig fer amb Apol·lo, ja que la veia una mica desproporcionada. Però em vaig adonar que aquella petita desproporció, li donava molta robustesa al personatge. Una característica que li afavoreix, ja que es la musa de la tragèdia, un àmbit d’un caràcter robust i seriós, fet que volia representar a la obra.

Igualment, vaig decidir fer una prova de com quedaria la musa si estigués coretgida i ben proporcionada.