CAIXA FORUM
L'últim dimecres 11 de Decembre vam fer una sortida al Caixa Forum a veure dues exposicions: "ÒPERA; PASSIÓ, PODER I POLITICA." I "EN CAIGUDA LLIURE"
INTRODUCCIÓ:
CaixaForum Barcelona és un centre cultural gestionat per la "la Caixa" a través de la seva fundació com a part de l'Obra Social de l'entitat. Situat a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), ocupa l'edifici de l'antiga Casaramona, una fàbrica d'estil modernista projectada per Josep Puig i Cadafalch a principis de segle XX i rehabilitada posteriorment per al seu nou ús com a centre cultural.
ÒPERA; PASSIÓ, PODER I POLÍTICA:
Aquesta exposició la trobarem al CaixaForum del 19 de setembre del 2019 fins el 26 de gener del 2020.
CaixaForum Barcelona acull l'exposició Òpera. Passió, poder i política, un ambiciós projecte dut a terme amb el Victoria and Albert Museum i que realitza un recorregut per l'evolució de l'òpera, de segle XVII fins a l'actualitat.
La mostra se serveix de la tecnologia multimèdia més avançada i una autèntica posada en escena teatral que ens condueix a través de vuit estrenes operístics en vuit ciutats europees per una experiència immersiva que inclou més de 200 peces procedents de 25 museus, col·leccions i arxius internacionals.
Aquest és un viatge per vuit premières en els principals teatres d'Europa per entendre el particular context històric de cada òpera i la seva relació amb la ciutat.
Venècia, 1642 - Claudio Monteverdi............................................L’INCORONAZIONE DI POPPEA
Viena, 1786 - Wolfgang A. Mozart................................................................LE NOZZE DI FIGARO
París, 1861 - Richard Wagner.....................................................................................TANNHÄUSER
Dresde, 1905 - Richard Strauss............................................................................................ SALOME
Londres, 1711 - Georg Friedrich Händel............................................................................RINALDO
Milán, 1842 - Giuseppe Verdi.............................................................................................NABUCCO
Barcelona, 1896 - Isaac Albéniz..............................................................................PEPITA JIMÉNEZ
Leningrado, 1934 - Dmitri Shostakóvich...............LADY MACBETH DEL DISTRITO DE MTSENSK
ANÀLISI:
*(Podeu trobar el suignificat de les paraules en vermell subrallades al final de l'anàlisi)*
Aquest vestit el podem trobar a la Sala de la ciutat de París. Aquest vestit està fet per la òpera de La traviata.
La Traviata és una òpera en tres actes composta el 1852 per Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Francesco Maria Piave, basat en La Dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas.
A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.
Violeta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.
Un fet molt important per el qual aquest vestit és molt importat, es perque va ser la primera òpera en la qual els actors van usar vestits contemporanis de l'època (smoking i vestits llargs de dama a la manera francesa o anglesa), ja que fins a aquest moment, les òperes sempre usaven vestits històrics, corresponent a segles passats o altres civilitzacions (tal com va passar a Aida on usaven robes de l'antic Egipte, Nabucco l'antic Israel o Rigoletto que evocava al segle XVI del nord d'Itàlia).
Podem veure com és un vestit larg revela la forma real del cos de la dona. En la dècada de 1820 i 1830 la cintura es va aprofundir, tornant a la seva posició natural. Al vestit, podem veure com el cosset* és molt estret i en contrast amb la faldilla es crea una silueta en forma de campana. En aquest vestit, podem veure com les seves mànigues son curtes, això ens vol dir que era un vestit de nit, ja que els vestits de màniga llarga s'utilitzaven de dia.
La cotilla* és lleugerament menys rígida i una mica més encoixinada que els vestits que s'utilitzaven anteriorment. Són destacables les diverses capes de enagos* amb vores, volants que van ser usats per a donar suport a les faldilles. Algunes enagos de la dècada de 1840 eren de plomes encoixinades.
Un altre dels aspectes que podem resaltar és la decoració del vestit. Decorat amb estrelles i detalls deurats posats sobre la tela blanca.
VOCABULARI:
- cosset: peça de roba exterior femenina, sense mànigues, que cobria el cos de les espatlles a la cintura alhora que subjectava el pit. Típicament eren negres o foscos i tancaven pel davant amb vetes, passades diversos cops per traus a banda i banda del cosset per a acabar amb una llaçada (igual que amb el calçat esportiu actual).
- cotilla: peça de roba interior femenina que va ser portada des del segle XVI al segle XX, reforçada amb costelles (també dites balenes) i destinada a modelar el bust tot seguint criteris estètics variables amb el pas del temps. Essencialment té dos efectes: per una banda afinar la cintura, d'altra sostenir el pit.
- enagos: peça de roba interior femenina amb forma de faldeta molt simple, que té com a funció de protegir del fred, o donar volum a la faldilla o vestit que es duu per sobre, o evitar transparències (si es duu amb roba exterior prima). A voltes duen volants amidonats per a estovar la falda i reben el nom de alçadors.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquets exposició em va agradar molt! Crec que ha sigut un éxit fer aquesta sortida ja que ens ha descobert el món de la Ópera, la qual, molts de nosaltres no la coneixiem a fons.
Per mi la part que més m'ha agradat ha sigut la part del principi; amb aquells vestits d'época tan catactéristics i amb molts escrits. La untima part de la exposició (contemporani) no em va agradar tant com l'altre.
Una de les coses que van fer que m'agradés tant l'exposició va ser la música que ens van posar als auriculars que duiem. Ja que crec que va ser un fet que ens va fer introduir-nos dins de la exposició completament.
La part que més em va marcar va ser veure l'autèntic piano de Mozart, veure'l amb els meus propis ulls és una de les coses que no oblidaré de la exposició.
EN CAIGUDA LLIURE:
AQUESTA EXPOSICIÓ LA PODREU TROBAR AL CAIXAFORUM DEL 10 D'OCTUBRE DEL 2019 Al 9 DE FEBRER DE 2020.
L'estil d'aquesta exposició era art contemporani, moltes de les obres no s'entenien a la primera i no tenien massa sentit, El que és resaltava en aquesta exposició va ser un laberint de lones de plàstic groc penjades del sostre, que estava situat al mig de la sala.
ANÀLISI:
FOR A SCULPTURE COMMEMORATING AN ECONOMIST WHOSE NAME MARKS THE STREETS AND SQUARES HE ONCE FREQUENTED
L'autora d'aquesta obra s'anomena IMAN ISSA.
En aquesta obra trobem diversos objectes que estàn situats dins una vitrina, cada un dels objectes, tenen unes etiquetes de colors però sense cap descripció o element descriptiu. Amb aquest fet, l'artista ha volgut fer una conmemoració a un economista.
L'autora ha incuit alguns objectes a la vitrina que tenen un significat personal per ella. Com per exemple; el rellotge i els primàtics en honor a la seva ciutat natal: el Cairo.
El que vol transmetre amb aquesta representació és que tots jutgem a les persones per les apareces i els objectes o elements que porta. Un altre dels aspectes que l'autora vol remarcar és que realment ens estem guiant pel que veiem a simple vista.
Per això va fer aquesta obra l'artista, disposar els objectes i alguns elements de vestimenta per fer-nos una idea de com seria aquella persona que esta representada.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquesta exposició no em va agradar. Ja que no entenía moltes de les obres. Encara que despres, la guia ens va explicar algunes d'elles i ja li vaig poder donar un sentit (a algunes). Però a part de que no entenía moltes de les obres, no em va agradar ja que les obres en sí no m'agradaven, crec que va ser perque eren massa abstractes per mí, una persona que li agrada molt l'art figuratiu.
.jpeg)
