DEL POEMA A L'ECULTURA
ESCULTURA FINAL:
POEMA:
Como la luz de un sueño,
que no raya en el mundo pero existe,
así he vivido yo
iluminando
esa parte de ti que no conoces,
la vida que has llevado junto a mis pensamientos.
Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto
cruzar la puerta sin decir que no,
pedirme un cenicero, curiosear los libros,
responder al deseo de mis labios
con tus labios de whisky,
seguir mis pasos hasta el dormitorio.
También hemos hablado
en la cama, sin prisa, muchas tardes
esta cama de amor que no conoces,
la misma que se queda
fría cuanto te marchas.
Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,
hicimos mil proyectos, paseamos
por todas las ciudades que te gustan,
recordamos canciones, elegimos renuncias,
aprendiendo los dos a convivir
entre la realidad y el pensamiento.
Espiada a la sombra de tu horario
o en la noche de un bar por mi sorpresa.
Así he vivido yo,
como la luz del sueño
que no recuerdas cuando te despiertas.
Luis García Montero
Habitaciones separadas
Ed. Visor (1994)
EXPLICACIÓ:
Després de llegir el poema i escoltar la cançó ( https://www.youtube.com/watch?v=o6OULHNV3js ), vaig apuntarme a un tros de paper les idees principals de les dues obres. Vaig arribar a la conclusió de que el tema principal era que l’autor, estava enamorat de una persona amb la qual no va tenir res, però s’imaginava tota una vida amb ella. És a dir, que desitjava estar tant amb aquella persona que es va muntar una vida imaginaria amb ella.
Al arribar a aquest punt ja tenia una idea al cap de que voldria fer amb el que em transmetia l’escultura. Volia que hi hagués una persona pensant i desitjant l’amor de l’altre.
Primer, vaig pensar en fer un cor que pensava en un altre cor, però la idea no em convencia. Al final, vaig decidir fer a una persona estirada intentant agafar el seu somni.
Com podeu veure, la meva escultura, hi ha insinuada una persona estirant-se intentant agafar el somni d’un cor (el seu amor platònic). Les “onades” que he fet a la part esquerra del cor ens explica que d’alguna manera està connectat amb el seu cap, és a dir, sent un somni, un desig.
També podem veure, com al que seria el cos de la persona, hi ha una mena de cercle, que es un estaria ubicat el cor de la persona, i d’allà és d’on surt la bafarada. Fent referència a que aquest desig és d’amor.
*petit esquema del sugnificat
de l'escultura:
En quant als materials, volia que fos un material lleuger, igual que la pose, i que semblés que volés (com si fos un somni), així que vaig escollir utilitzar fil ferro.
Primer de tot, vaig fer un model de l’escultura que volia realitzar amb un filferro més prim i moldejable, així saber si la idea em convencia del tot i així poder modificar petites coses sense fer molt esforç (ja que el filferro definitiu és molt més dur i gruixut).
MODELO:
ESBOSSOS:
