FESTIVAL PANORÀMIC 2020
15 d’octubre del 2020: vam anar d’excursió a la Roca Umbert per veure el Festival Panoràmic d'aquest any anomenat EXTIMITAT
(=> l’ús intensiu de les xarxes i la necessitat d’explicar la intimitat per tal que perdi el carácter privat per esdevenir pública.).
La Roca Umbert és una antiga fàbrica tèxtil ubicada a Granollers. Actualment és un centre cultural, artístic i tecnològic.
Festival Panoràmic és un festival que es fa cada any des de fa 4 anys.
LAS MUERTES CHIQUITAS
- Mireia Sallarès
Pluralitats orgàsmiques
Mireia Sallarès va iniciar al 2006 i durant quatre anys com un viatge per mèxic, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas. Els orgasmes femenins representen un possible punt de partida per establir lligams entre el terreny públic i privat, entre l’eròtic i el polític. El vessant íntim de la sexualitat irromp a l’espai del plaer públic, o més ben dit, de l’erotisme construït per diversos mecanismes de comerç i control ideològics, religiosos, culturals. Enfront del sistema actual –tal com Las muertes chiquitas deixen clar– la terra, el cos I el plaer que implica la seva construcció reclamen el dret de participar de manera activa, reflexiva i incloent.
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
- Anna Galí
“Després de la mort del meu fill el 2017, als 18 anys, a causa d’una sobredosi, i gràcies a aquesta nova herència que deixem, la digital, descobreixo en els seus dispositius i les seves xarxes socials una part d’ell que s’amagava sota la seva aparença de normalitat excepcional: una persona turmentada que va buscar en el consum de drogues una via d’escapament a la seva incomoditat al món, i que va compartir aquesta part més íntima i secreta a través de xarxes socials i internet.
Per a la seva generació les imatges s’han convertit en un acte comunicatiu que s’insereix en l’univers “paral·lel” d’internet i les xarxes socials, on aboquen la seva història vital, anhels i preocupacions. ToQaRW aborda, mitjançant diferents fonts i llenguatges (arxiu familiar, apropiació d’imatges I textos, documents personals, imatges de creació pròpia…) temes com la dualitat entre la identitat que mostrem als nostres éssers més propers i la que mostrem en el món virtual o digital, les relacions familiars, la formació de la personalitat en l’adolescència, les addiccions, la mort o el dol. ToQaRW és una part fonamental del meu procés de dol i reconciliació amb ell, però també una manera de donar-li veu i deixar que ell mateix ens expliqui una història en què, en molts aspectes, es poden veure reflectits els joves de la seva generació.”
TRANSITIONAL
- Jacqui Barrowcliffe
Transitional és un projecte personal de Jacqui Barrowcliffe que reflexiona sobre el dol i la transició entre les diferents etapes del procés. Una mirada sobre com l’absència d’un ésser estimat afecta a l’entorn domèstic i com aquest espai es converteix en una metàfora de l’espai emocional intern. El projecte explora la connexió entre aquests dos espais: el domèstic i l’emocional. Transitional sorgeix de la necessitat de tractar una experiència traumàtica personal i, alhora, convida a l’espectador a entrar en aquest món íntim per trobar un sentit d’equanimitat amb les seves pròpies experiències i emocions.
Les nou imatges de l’exposició reflecteixen diferents moments del procés de dol, començant pel xoc i acabant amb l’acceptació, passant per la negació, la ira, la negociació, l’esgotament, la depressió, el buit i la reflexió, encara que el recorregut no es realitza de manera lineal. Enfrontar-se a un armari ple de roba d’un ésser estimat mort i ser capaç d’acceptar la transformació d’aquest espai és una metàfora de la nostra capacitat per enfrontar-nos al dolor i transformar-lo en una altra cosa.
NO SURRENDERN
- Jean-Matthieu Gosselin
Jean-Matthieu Gosselin va iniciar un procés d'investigació per visualitzar els "calaixos vius" de la seva memòria amb l'objectiu de recuperar allò que havia perdut després de patir un ictus, que el va portar a patir amnèsia i afàsia. Amb aquesta experiència vital, va redescobrir una nova manera de viure l'art a partir de terrenys nous i inestables, per descobrir estratègies per viure en un món hostil per algú amb un cervell danyat. Va realitzar fotografies durant 6 anys. En un primer moment, va utilitzar el telèfon mòbil i, després, la càmera fotogràfica. Les imatges el convidaven a la meditació, a la redescoberta de l'entorn, de la lectura, de l'escriptura. La fotografia li va obrir la portar a la rehabilització física ia la recerca dels records.
MUSEU DE GRANOLLERS
"Sense intimitat" - Andrés Hispano i Félix Pérez-Hita.
Encara que l'exposició estigui situada al Museu de Granollers, pertany al Festival Panoràmic. L'exposició ens la va l'Andrés Hispano, comisari de la exposició.
Aquesta sala estava distribuïda amb diferents plafons amb varies imatges que teníen alguna relació entre elles. Per exemple: Imatges de presoners i una estructura de casa, imatges relacionades amb nens i una cadira i taula petites. A la dreta imatges extretes de google maps o per paparazzis. I finalment, al centre un confessionari.
La idea d’Extimitat, apareix vinculada als hàbits i les tecnologies que han transformat la nostra imatge, d’allò privat i allò públic. Però aquesta exposició ens mostra què allò privat sempre ha estat públic, inclús abans de les tecnologies: malalts, presos, prostitutes, vagabunds, nòmades i interns de tot tipus. La proposta expositiva consisteix en reunir fotollibres, fotografies i fotogrames de pel·lícules (tant en format imprès com en pantalla) d’aquestes persones a través del cinema i la fotografia tant documental com de ficció. Es tracta de persones alienes al luxe de la intimitat, amb vides travessades per l’ull i el judici de tothom: metges, clients i transeünts en general. Les persones alienes a la intimitat, desposseïdes d’una privacitat que, precisament, avui ens sorprèn en la seva dissolució voluntària i tecnificada per part de joves i no tan joves.
