CINEMA 

PEL·LICULA: YESTERDAY

Anàlisi de la pel·lícula  

 

Director: Danny Boyle

 

Biografia del director: Nascut el 20 d'octubre de 1956 a Manchester (Anglaterra).

Interessat per la interpretació des de jove, rápidamente s'inicia en el món de teatre

participant en la Royal Shakespeare Company i el Royal Court Theatre. Els seus

primers treballs com a director tenen lloc a la petita pantalla, sent el seu debut el

1987 amb 'Scout', a la qual van seguir títols com 'The Venus de Milo Instead',

'Monkeys' o 'For the Greater Good'. El seu primer treball a la gran pantalla arriba

el 1994 amb 'Tomba oberta'.

 

Gènere: Cinema musical, pel·lícula de comèdia, drama i ucronia

 

Corrent cinematogràfica o moviment: Free cinema.

Moviment que consisteix en què sigui realista però amb algun fet fantàstic o

de ficció.

 

Format de la pel·lícula: 2,39:1.

 

1. Argument: En aquesta pel·lícula podem veure que després d'haver-hi una

gran apacaga per tot el món, nignú s'enrecorda dels Beatles. El protagonista

s'aprofita d'això i és fa famós a costa de les cançons d'aquest grup. Però no

serà tan senzill, ja que Jack haurà d'enfrontar-se a molts obstacles que trobarà

pel camí.

 

2. Recursos visuals (Justifica la resposta) :

- Plans: Podem veure que durant tota la pel·licula hi han plans molt similars, plans generals (el qual és utilitzat a les parts dels concerts per que poguem veure tota la multitud de gent.), plans mitjans llargs i plans sencers. Però, també podem veure primers plans per donar més enfasis i dramatisme a algunes situacions, i el pla general

-Moviment de la càmera: La càmera està casi igual tota la pel·licula, es dir té un ritme pausat per seguir millor la pel·licula, però de vegades podem veure alguns girs que li donen dinamisme a l'escena.

-Posada en escena: Els moviments dels personatges van lligats amb els plans, es a dir que quan es un pla seqüència els moviments son més lleugers o fluids, pero quan és un pla estàtic els moviments son molt marcats.

-Actors: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran, Lamorne Morris, Ellise Chappell, Camille Chen, Alexander Arnold, Joel Fry, Sophia Di Martino, James Corden, Robert Carlyle.

-Continuïtat: Durant la major part de la pel·lícula veiem una continuïtat, tan amb el moviment de la càmara, els colors, els plans, etc.

-Escenografia: va ser del decorat (atrezzo) per Patrik Rolfe.

-Recursos estilístics: En aquesta pel·licula es juga molt amb el gènere utòpic, un dels aspectes que més destaca és l'introducció de gràfics entre mig d'escenes. Per exemple quan apareixen paraules de les cançons dels Beatles com si estiguessin dins de la escena i quan el protagonista viatja surten els noms de les ciutats d'on estàn. Això ho fan per tal de situar a l'espectador al moment que estan visquent els protagonistes i introduïr-los a l'escena.

-Banda sonora: L'autor de la banda sonora original de Yesterday es de Daniel Pemberton,

també una cançó d'Ed Sheeran composada específicament per a la pel·lícula. 

-To del llenguatge: Fan servir un llenguatge col·loquial a tota la pel·lícula, de vegades utilitzen paraules o expressions malsonants que estem acostumats a escoltar.

-Llum: La llum va variant depenent de cada escena, els interiors, els exteriors, els focus dels escenaris, etc...

-Color: Els colors més destacats en aquesta pel·lícula, podríen ser els colors vius. En algún cas s'utilizen colors més foscos, això li dona més dramatisme a l'escena.

-Vestuari: El vestuari que sortia a la pel·licula és actual i la dissenyadora del vestuari va ser Liza Bracey.

 

3.Tria un personatge i fes la descripció:

Jack Malik:

Aquest noi és el protagonista de la pel·licula. Al principi comença sent un noi molt negatiu, però a partir del moment on té un accident la seva vida comença a canviar. Al principi, al protagonista li agrada molt la vida d'un famós però`al final és dona conte de que no és com ell creia. En aquell moment, Jack fa un gran acte i segueix sent el mateix de sempre.

 

4.Tria una escena per explicar-la: L'escena que he escollit és en la que el protagonista va a visitar a John Lennon. Va ser un moment molt emocionant i molt trist a l'hora. En aquesta escena podem veure a John Lennon envellit a una casa al costat del mar, i encara que ningú no el coneixi ha viscut la seva vida feliç amb la seva dona. La posada en escena acompanya a l'argument d'aquesta, la tranquilitat quan se senten a parlar mirant el mar, les llums blanques del cel...