FOTOGRAFIA SURREALISTA

SURREALISME

El surrealisme neix a França a partir del dadaisme, durant la dècada de 1920, al voltant de la personalitat d'André Breton, considerat com a fundador i principal exponent de el moviment. El surrealisme pretén sobrepassar la realitat impulsant l'irracional i oníric mitjançant l'expressió automàtica de el pensament o el subconscient.

​

TEMES

La fotografia surrealista tindrà presents els temes surrealistes per excel·lència: 

• la psicologia

• la filosofia

• l'antropologia

• l'etnografia 

• la sociologia

Tots amagats sota la realitat retratada. 

 

Automatisme fotogràfic: captar amb la càmera elements a l'atzar, de manera que la fotografia estableix un vincle amb l'escriptura automàtica. Es pot exercir de dues formes:

• Gràficament, formes i colors sense cap voluntat conscient i fotografiant els materials caiguts a l'atzar sobre una superfície.

• Mitjançant la imaginació i l'associació lliure d'imatges.

 

Objectes quotidians presentats de forma descontextualitzada: trencar amb l'associació normal d'un objecte, de manera que aquest arriba una altra dimensió i introdueix enigmes que depenen de les associacions que aquests desperten cap a qui els observa. 

 

Trobem objectes que són surrealistes per si mateixos, fabricats amb l'únic propòsit de fotografiar-los.

 

La recerca d'una mitologia contemporània, on, en lloc de déus, es personifiquen els dilemes, temors i frustracions de l'ésser humà. Es retrata persones com a símbols dels estats de la ment.

 

Els cossos. Dins d'aquesta temàtica es diferencien tres diferents variants:

• Representació de cossos distorsionats. 

(Herbert Bayer, Nathan Lerner, André Kertesz i Bill Brandt.)

• Cossos units a la seva imatge especular, per crear un efecte d'estranyesa i d'enfrontar la imatge reflectida amb la real. 

(Kertesz a través de l'ús del mirall.)

• Figura del cos femení com a objecte surrealista d'una manera semblant a la pintura. Immobilitzant i sotmetent a un procés de fetitxització com a símptoma i reflex del plaer i de les pròpies pors. 

(Bellmer utilitza la imatge d’una dona com seductora eròtica, fent-se valer d'un maniquí en figures impossibles que freguen el fetitxisme i l’inconscient.)

​

TÈCNIQUES

• Pintar, unir o superposar els negatius: tècnica més antiga.

• Duplicar o triplicar l'exposició: fusionar diverses imatges en una de sola, a través de la superposició.

• Solarització: Fenomen en què la imatge sobre un material sensible a la llum inverteix el seu to d'una manera total, les zones fosques apareixen com a zones de llum i viceversa.

• Rayografía: Impressió fotogràfica que no requereix de l'ús de la càmera, s'aconsegueix col·locant objectes directament sobre el paper fotosensible i exposant a la llum. Man Ray.

• Brûlage: Creada per Raoul Ubac i Dacid Hare, consisteix a cremar el negatiu amb una flama d'alcohol etílic.

• Fotomuntatge i collage: consisteix en la juxtaposició d'objectes que no tenen relació entre si o en la juxtaposició d'imatges per crear nous temps, espais i sensacions. Salvador Dalí, Paul Éluard o André Breton.

• Transmutació: Converteix la fotografia en el punt de partida de les mutacions i transmutacions dels objectes, utilitzant imatges sense trastocar Brassaï. 

• Perspectiva forçada: Il·lusió òptica que s'aconsegueix a través de la combinació de diferents mides i plans en una imatge. 

• Lightpainting: Tècnica que consisteix a pintar amb la llum. 

• Desenfocament de moviment o Motion Blur: Es tracta d'aconseguir sensació de moviment amb la profunditat de camp o amb la velocitat d'obturació. 

• Objecte trobat (Ready-made): Consisteix en donar una dimensió artística a un objecte comú o quotidià que normalment no es considera artístic. Marcel Duchamp.

• Llums i ombres: Consisteix en aprofitar els recursos que ofereix el joc entre llums i ombres, que són capaços de crear un determinat efecte: misteri, dramatisme, màgia, por, etc.

• Boira i paisatges irreals i onírics: El fotògraf tracta d'aprofitar les condicions climatològiques i jugar amb el balanç de blancs per aconseguir paisatges enigmàtics. 

• Simbologia: L'ésser humà associa i comparteix diferents símbols en la ment, el fotògraf empra un determinat objecte o paisatge per transmetre un missatge concret a el subconscient de l'espectador.

• Levitació: Consisteix en donar a un objecte o persona la capacitat de levitar o volar en la fotografia. 

• Filtres: L'aplicació de filtres o efectes especials també pot proporcionar efectes surrealistes i sensacions d'irrealitat.

​

ARTISTES I OBRES

Man Ray

 

Philippe Halsman

 

László Moholy-Nagy

 

André Kertész

 

…